LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1931)
B.- REGENCIA DE Mª CRISTINA DE HABSBURGO (1885-1902)
A la mort d'Alfons XII, la reina Mª Cristina, embarassada del futur rei Alfons XIII, assumeix la regència.
|
María Cristina de Habsburgo
Assassinat de Cánovas del Castillo
Atemptat del Corpus a Barcelona |
José Martí
Antonio Maceo 
Joseph Pulitzer
Cuirassat Maine
|
Embarcament de soldats a Alacant
Combat naval a Santiago de Cuba
• A les Filipines:
Després de tres anys d'insurrecció independentista, l'exèrcit espanyol hi havia conseguidodominar en part la situació.
• La flota nord-americana a Hong Kong es va dirigir a les illes per fer costat als insurrectes.• El desenvolupament de les operacions va ser ràpid i contundent - superioritat militar i técnica norteamericana i la major proximitat als teatres d'operacions.
• A Filipines, els vaixells estatunidencs van prendre Cavite, destrossant la flota espanyola, després de la qual cosa es van fer amb el control de Manila.
Al desembre de 1898 es va signar la Pau de París - España abandonava Cuba, Puerto Rico i Filipines, que van passar al domini i influència dels EUA
El desmantellament complet de les restes de l'Imperi colonial espanyol es produeix al juny de 1899, quan el govern espanyol, conscient de la impossibilitat de mantenir els últims reductes, va cedir a Alemanya les illes Marianes, les Carolines i les Palau, a canvi de 15 milions de dòlars.3 - LES CONSEQÜÈNCIES DEL DESASTRE. EL REGENERACIONISME
• El “desastre del 98” va estendre entre societat i classe política un sentiment de frustració per la destrucción del mite de l'imperi espanyol, en el context de l'expansió imperialista europea a Àfrica i Àsia.
• Premsa estrangera qualificava a Espanya com un país decadente, amb un sistema polític corrupte i un exèrcit ineficaç.
• Pèrdues humanes - 60.000 soldados espanyols (malalties infeccioses - greus seqüeles).
• Van augmentar les protestes entre les famílies pobres que no podien fer front a la redempció en metàl·lic + desmoralització d'un país conscient de la seva pròpia feblesa i de l'inútil del sacrifici.
• Des del punt de vista polític, la Restauració i el torn dinàstic van sobreviure, encara que els partits dinàstics van sofrir un sever desgast
• Conseqüència immediata va ser l'ascens de nous dirigentes como Francisco Silvela i Antonio Maura (conservadors) i Montero de los Ríos i José Canalejas (liberals).
• Des del punt de vista econòmic la repatriació de capitals va suposar un augment de la inversió que va reactivar l'economia. No obstant això, a llarg termini efectes greus per la pèrdua dels ingressos de les colònies, dels mercats privilegiats i de les mercaderies (sucre, cotò, cacau o café).
• Els moviments nacionalistes van conèixer una notable expansió (País Basc i Catalunya). La burguesía industrial va començar a prendre consciència de l'incapacidad dels partits dinàstics per a desenvolupar una política renovadora.
• El desastre va donar lloc a una crisi moral i ideològica que va afavorir l'aparició de moviments culturals i polítics que van criticar el sistema de la Restauració i van defensar la regeneració i modernització de la vida política española.
• El regeneracionisme (Joaquín Costa) - modernització de l'economia, alfabetització de la población, al costat del desmantellament del sistema caciquil i les pràctiques electorals fraudulentes.
• La “Generació del 98” - intel·lectuals que es van caracteritzar pel seu profund pessimisme, la seva crítica del endarreriment del país i la seva reflexió sobre el problema d'Espanya, el seu sentit i el seu paper en la Història.
• La derrota militar va implicar el desprestigi dels militars, que es van sentir traïts pels polítics i es van inclinar cap a postures autoritàries, la derrota per ineficàcia i corrupció del sistema liberal i parlamentari i els seus dirigents.
• Les conseqüències del 98 van fer caure el govern liberal de Sagasta que va ser substituït pel govern conservador de Francisco Silvela, que va mostrar una voluntat regeneracionista.
Joaquín Costa
