LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1931)

B.- REGENCIA DE Mª CRISTINA DE HABSBURGO (1885-1902)

A la mort d'Alfons XII, la reina Mª Cristina, embarassada del futur rei Alfons XIII, assumeix la regència.

1.- CONTINUA L'ALTERNANÇA DE GOVERNS CONSERVADORS I LIBERALS.

• Pacte del Pardo, acord del 24 de novembre de 1885. Garanteix la continuïtat del bipartidisme i la Constitució de 1876.

• Reedició del torn de partits.

- Governs liberals de Sagasta,  reformes liberals associades a Revolució 1868:

1 - (1885-1890, Parlament Llarg)

- Legislació llibertat d'expressió - lliberteu d'impremta i càtedra.

- Llei d'Associacions de 1887 - llibertat d'associació - desenvolupament i expansió del moviment obrer.

- Codi Civil (1889) - consagrava ordre social basat en la propietat com a dret individual.

- Restabliment del judici per jurats.

- Restabliment definitiu del sufragi universal (homes majors de 25 anys) per la llei electoral de 1890 - desvirtuada per la manipulació electoral. No s'altera el resultat de les eleccions que segueixen controlades pel sistema caciquil.

- Exposició Universal de Barcelona 1888.

- El Missatge a la Reina Regent (Barcelona, 1888) va ésser un document  dirigit a la reina regent Maria Cristina en el qual es demanava autonomia per a Catalunya. Fou redactat per Àngel Guimerà, d'acord amb els punts programàtics de la Lliga de Catalunya.

2 - (1892-1895)

- Projecte de reforma administrativa i govern a Cuba del ministre Maura – va fracassar per l'oposició dels interessos indians.
o Insurrecció cubana de febrer de 1895.

3 - (octubre 1897-1899)

- Estratègia de la conciliació a Cuba - independentistes cubans es van negar

- “Desastre del 98” (final Imperi colonial espanyol - desgast i desprestigi).

4 - (1901 - 1902)

- Últim govern de la Regència, mort de Sagasta en 1903

- Governs conservadors de Cánovas, proteccionisme i Guerra de Cuba  

1 - (1890-1892)

- Context moviment obrer i nacionalismes (Catalunya o País Basc).

- Adopció d'una política proteccionista - Llei de l'aranzel (1891) proteccionisme agrari i industrial.


2 - (1895-1897)

- Guerra de Cuba

- Intents fallits de negociació (general Martínez Campos)

- Esforços bèl·lics (general Weyler) de dominar l'illa.

- Atemptat del carrer Canvis Nous de Barcelona al pas de la processó del Corpus (7 de juny de 1896)

- Assassinat de Cánovas (agost 1897) substitució per Marcelo Azcárraga com a president de govern.

- Govern conservador de Francisco Silvela (1899-1901)

- Voluntat de renovació amb política reformistes: descentralització administrativa i l'augment dels ingressos de l'Estat.

- Problemes econòmics i socials.

- Regeneracionisme

2.- POLÍTICA INTERNACIONAL.

• Posició neutral d'Espanya en els conflictes internacionals.
• Per a protegir els seus interessos d'ultramar s'adhereix a la Triple Aliança.
• Problemes:

- Al Marroc es reafirma la posició espanyola en els territoris pròxims a Ceuta i Melilla.
- Alemanya té interès en les illes Carolines.
- Guerra de la independència de Cuba (1895-1898): Desastre del 98.

- LA CRISI DEL 98 I LA LIQUIDACIÓ DE L'IMPERI COLONIAL

Després de la Pau de Zanjón (1878) - Falta de reformes descentralitzadores anhelades + política proteccionista que escanyava l'economia cubana - va afavorir noves revoltes que van conduir a la independència de l'illa.

1. Causes de la independència de Cuba:

• Sentiment nacionalista cubà, reforçat per Guerra Llarga (1868-1878) i moviment independentista indígena liderat per José Martí i Antonio Maceo.

• Retard en la concessió del règim d'autogovern - pressió de grups amb interessos colonials.

• El fracàs dels projectes liberals d'autonomia i reforma de l'estatut colonial de l'illa (Projecte Maura) - augment dels suports socials als sectors independentistes.

• Aranzels proteccionistes que Espanya imposava per a dificultar el comerç amb els Estats Units. La condició de Cuba com a espai reservat per als productes espanyols es va reforçar amb l'aranzel de 1891, que donava lloc a un intercanvi summament desigual, la qual cosa va provocar gran malestar tant a l'illa com als EUA

• Els polítics nord-americans - partidaris de la independència cubana perquè significava elabandono pels europeus de la seva última colònia a Amèrica, considerada pels EUA la seva àrea natural d'expansió imperialista (Doctrina Monroe).

• La campanya de la premsa nord-americana liderada per William Randolph Hearst, cap del Nova York Journal, i Joseph Pulitzer, del Nova York World de caràcter sensacionalista.

• La fundació del Partit Revolucionari Cubà, per José Martí en 1892, protagonista de la regirada independentista.

2. El conflicte:

• La insurrecció va començar al febrer de 1895, en la part oriental de l'illa, amb el “Crit de Baire”, dirigida per Antonio Maceo i Màxim Gómez, que van aconseguir estendre la guerra a la part occidental de l'illa.


• El govern Cánovas va designar al general Martínez Campos per a dirigir la lluita contra la revolta i buscar una sortida negociada a la crisi, però el seu fracàs va decidir al govern a la seva substitució pel general Valeriano Weyler, partidari de mètodes més contundents per a acabar amb la insurrecció.

• L'ofensiva militar va permetre la recuperació de gran part del territori i va ser acompanyada d'una política de concentració dels pagesos en llogarets tancats, per a privar als insurrectes de recolçament popular.

• Es va iniciar així una guerra de desgast (1896-1897) basada en la superioritat militar española i  en l'acció dels guerrillers cubans, que rebien armament i subministraments estatunidencs.

• Les mesures repressives de Weyler, al costat de les malalties, van provocar una elevada mortalitat i les destruccions de plantacions i infraestructures van agreujar la crisi de l'economia cubana.

• Després de l'assassinat de Cánovas (1897), el nou govern liberal de Sagasta va optar per l'estratègia de la conciliació: va rellevar a Weyler, va concedir a Cuba l'autonomia política i aranzelària i va proclamar el final de les hostilitats.


3. Guerra amb els Estats Units 1898

• A Cuba:

La presa de possessió del nou govern autonòmic cubà (gener 1898) semblava pacificació definitiva, pero els independentistes no van acceptar el cessament de les hostilitats, a l'espera d'una intervenció dels EUA

• En 1898 els EUA declara la guerra a Espanya, amb el pretext de l'enfonsament del cuirassat Maine, fondeat en el port de l'Havana per a “protegir els interessos nord-americans a l'illa”.


• El govern nord-americà i la seva opinió pública van responsabilitzar Espanya de la voladura del vaixell i tras proposar la compra de l'illa, va llançar un ultimátum si en tres dies Espanya no renunciaba expresamente a la sobirania.


• La flota de l'almirall Cervera, després de romandre assetjada a Santiago, va rebre l'ordre de sortir de port i va ser destrossada pels vaixells estatunidencs.

• Invasió nord-americana de l'illa de Cuba i rendició de l'exèrcit espanyol.

Ma Cristina

María Cristina de Habsburgo

Asesinato

Assassinat de Cánovas del Castillo

Corpus

Atemptat del Corpus a Barcelona

Martí

José Martí

Maceo

Antonio Maceo

Hearst
William Randolph Hearst

Pulitzer

Joseph Pulitzer

Maine

Cuirassat Maine

Maine 2

San Agustín

Embarcament de soldats a Alacant

Santiago

Combat naval a Santiago de Cuba

• A les Filipines:

Després de tres anys d'insurrecció independentista, l'exèrcit espanyol hi havia conseguidodominar en part la situació.

• La flota nord-americana a Hong Kong es va dirigir a les illes per fer costat als insurrectes.

• El desenvolupament de les operacions va ser ràpid i contundent - superioritat militar i técnica norteamericana i  la major proximitat als teatres d'operacions.

• A Filipines, els vaixells estatunidencs van prendre Cavite, destrossant la flota espanyola, després de la qual cosa es van fer  amb el control de Manila.

Al desembre de 1898 es va signar la Pau de París - España abandonava Cuba, Puerto Rico i Filipines, que van passar al domini i influència dels EUA

El desmantellament complet de les restes de l'Imperi colonial espanyol es produeix al juny de 1899, quan el govern espanyol, conscient de la impossibilitat de mantenir els últims reductes, va cedir a Alemanya les illes Marianes, les Carolines i les Palau, a canvi de 15 milions de dòlars.

3 - LES CONSEQÜÈNCIES DEL DESASTRE. EL REGENERACIONISME


• El “desastre del 98” va estendre entre societat i classe política un sentiment de frustració per la destrucción del mite de l'imperi espanyol, en el context de l'expansió imperialista europea a Àfrica i Àsia.

• Premsa estrangera qualificava a Espanya com un país decadente, amb un sistema polític corrupte i un exèrcit ineficaç.

• Pèrdues humanes - 60.000 soldados espanyols (malalties infeccioses - greus seqüeles).

• Van augmentar les protestes entre les famílies pobres que no podien fer front a la redempció en metàl·lic + desmoralització d'un país conscient de la seva pròpia feblesa i de l'inútil del sacrifici.

• Des del punt de vista polític, la Restauració i el torn dinàstic van sobreviure, encara que els partits dinàstics van sofrir un sever desgast

• Conseqüència immediata va ser l'ascens de nous dirigentes como Francisco Silvela i Antonio Maura (conservadors) i Montero de los Ríos i José Canalejas (liberals).

• Des del punt de vista econòmic la repatriació de capitals va suposar un augment de la inversió que va reactivar l'economia. No obstant això, a llarg termini efectes greus per la pèrdua dels ingressos de les colònies, dels mercats privilegiats i de les mercaderies (sucre, cotò, cacau o café).

• Els moviments nacionalistes van conèixer una notable expansió (País Basc i Catalunya). La burguesía industrial va començar a prendre consciència de l'incapacidad dels partits dinàstics per a desenvolupar una política renovadora.

• El desastre va donar lloc a una crisi moral i ideològica que va afavorir l'aparició de moviments culturals i polítics que van criticar el sistema de la Restauració i van defensar la regeneració i modernització de la vida política española.

• El regeneracionisme (Joaquín Costa) - modernització de l'economia, alfabetització de la población, al costat del desmantellament del sistema caciquil i les pràctiques electorals fraudulentes.

• La “Generació del 98” - intel·lectuals que es van caracteritzar pel seu profund pessimisme, la seva crítica del endarreriment del país i la seva reflexió sobre el problema d'Espanya, el seu sentit i el seu paper en la Història.

• La derrota militar va implicar el desprestigi dels militars, que es van sentir traïts pels polítics i es van inclinar cap a postures autoritàries, la derrota per ineficàcia i corrupció del sistema liberal i parlamentari i els seus dirigents.

• Les conseqüències del 98 van fer caure el govern liberal de Sagasta que va ser substituït pel govern conservador de Francisco Silvela, que va mostrar una voluntat regeneracionista.

Joaquín Costa

Joaquín Costa

 

© Javier Arrimada García 2021