1.- CONTINUA L'ALTERNANÇA DE GOVERNS CONSERVADORS I LIBERALS.
• Pacte del Pardo, acord del 24 de novembre de 1885. Garanteix la continuïtat del bipartidisme i la Constitució de 1876.
• Reedició del torn de partits.
- Governs liberals de Sagasta, reformes liberals associades a Revolució 1868:
1 - (1885-1890, Parlament Llarg)
- Legislació llibertat d'expressió - lliberteu d'impremta i càtedra.
- Llei d'Associacions de 1887 - llibertat d'associació - desenvolupament i expansió del moviment obrer.
- Codi Civil (1889) - consagrava ordre social basat en la propietat com a dret individual.
- Restabliment del judici per jurats.
- Restabliment definitiu del sufragi universal (homes majors de 25 anys) per la llei electoral de 1890 - desvirtuada per la manipulació electoral. No s'altera el resultat de les eleccions que segueixen controlades pel sistema caciquil.
- Exposició Universal de Barcelona 1888.
- El Missatge a la Reina Regent (Barcelona, 1888) va ésser un document dirigit a la reina regent Maria Cristina en el qual es demanava autonomia per a Catalunya. Fou redactat per Àngel Guimerà, d'acord amb els punts programàtics de la Lliga de Catalunya.
2 - (1892-1895)
- Projecte de reforma administrativa i govern a Cuba del ministre Maura – va fracassar per l'oposició dels interessos indians.
o Insurrecció cubana de febrer de 1895.
3 - (octubre 1897-1899)
- Estratègia de la conciliació a Cuba - independentistes cubans es van negar
- “Desastre del 98” (final Imperi colonial espanyol - desgast i desprestigi).
4 - (1901 - 1902)
- Últim govern de la Regència, mort de Sagasta en 1903
- Governs conservadors de Cánovas, proteccionisme i Guerra de Cuba
1 - (1890-1892)
- Context moviment obrer i nacionalismes (Catalunya o País Basc).
- Adopció d'una política proteccionista - Llei de l'aranzel (1891) proteccionisme agrari i industrial.
2 - (1895-1897)
- Guerra de Cuba
- Intents fallits de negociació (general Martínez Campos)
- Esforços bèl·lics (general Weyler) de dominar l'illa.
- Atemptat del carrer Canvis Nous de Barcelona al pas de la processó del Corpus (7 de juny de 1896)
- Assassinat de Cánovas (agost 1897) substitució per Marcelo Azcárraga com a president de govern.
- Govern conservador de Francisco Silvela (1899-1901)
- Voluntat de renovació amb política reformistes: descentralització administrativa i l'augment dels ingressos de l'Estat.
- Problemes econòmics i socials.
- Regeneracionisme
2.- POLÍTICA INTERNACIONAL.
• Posició neutral d'Espanya en els conflictes internacionals.
• Per a protegir els seus interessos d'ultramar s'adhereix a la Triple Aliança.
• Problemes:
- Al Marroc es reafirma la posició espanyola en els territoris pròxims a Ceuta i Melilla.
- Alemanya té interès en les illes Carolines.
- Guerra de la independència de Cuba (1895-1898): Desastre del 98.
- LA CRISI DEL 98 I LA LIQUIDACIÓ DE L'IMPERI COLONIAL
Després de la Pau de Zanjón (1878) - Falta de reformes descentralitzadores anhelades + política proteccionista que escanyava l'economia cubana - va afavorir noves revoltes que van conduir a la independència de l'illa.
1. Causes de la independència de Cuba:
• Sentiment nacionalista cubà, reforçat per Guerra Llarga (1868-1878) i moviment independentista indígena liderat per José Martí i Antonio Maceo.
• Retard en la concessió del règim d'autogovern - pressió de grups amb interessos colonials.
• El fracàs dels projectes liberals d'autonomia i reforma de l'estatut colonial de l'illa (Projecte Maura) - augment dels suports socials als sectors independentistes.
• Aranzels proteccionistes que Espanya imposava per a dificultar el comerç amb els Estats Units. La condició de Cuba com a espai reservat per als productes espanyols es va reforçar amb l'aranzel de 1891, que donava lloc a un intercanvi summament desigual, la qual cosa va provocar gran malestar tant a l'illa com als EUA
• Els polítics nord-americans - partidaris de la independència cubana perquè significava elabandono pels europeus de la seva última colònia a Amèrica, considerada pels EUA la seva àrea natural d'expansió imperialista (Doctrina Monroe).
• La campanya de la premsa nord-americana liderada per William Randolph Hearst, cap del Nova York Journal, i Joseph Pulitzer, del Nova York World de caràcter sensacionalista.
• La fundació del Partit Revolucionari Cubà, per José Martí en 1892, protagonista de la regirada independentista.
2. El conflicte:
• La insurrecció va començar al febrer de 1895, en la part oriental de l'illa, amb el “Crit de Baire”, dirigida per Antonio Maceo i Màxim Gómez, que van aconseguir estendre la guerra a la part occidental de l'illa.
• El govern Cánovas va designar al general Martínez Campos per a dirigir la lluita contra la revolta i buscar una sortida negociada a la crisi, però el seu fracàs va decidir al govern a la seva substitució pel general Valeriano Weyler, partidari de mètodes més contundents per a acabar amb la insurrecció.
• L'ofensiva militar va permetre la recuperació de gran part del territori i va ser acompanyada d'una política de concentració dels pagesos en llogarets tancats, per a privar als insurrectes de recolçament popular.
• Es va iniciar així una guerra de desgast (1896-1897) basada en la superioritat militar española i en l'acció dels guerrillers cubans, que rebien armament i subministraments estatunidencs.
• Les mesures repressives de Weyler, al costat de les malalties, van provocar una elevada mortalitat i les destruccions de plantacions i infraestructures van agreujar la crisi de l'economia cubana.
• Després de l'assassinat de Cánovas (1897), el nou govern liberal de Sagasta va optar per l'estratègia de la conciliació: va rellevar a Weyler, va concedir a Cuba l'autonomia política i aranzelària i va proclamar el final de les hostilitats.
3. Guerra amb els Estats Units 1898
• A Cuba:
La presa de possessió del nou govern autonòmic cubà (gener 1898) semblava pacificació definitiva, pero els independentistes no van acceptar el cessament de les hostilitats, a l'espera d'una intervenció dels EUA
• En 1898 els EUA declara la guerra a Espanya, amb el pretext de l'enfonsament del cuirassat Maine, fondeat en el port de l'Havana per a “protegir els interessos nord-americans a l'illa”.
• El govern nord-americà i la seva opinió pública van responsabilitzar Espanya de la voladura del vaixell i tras proposar la compra de l'illa, va llançar un ultimátum si en tres dies Espanya no renunciaba expresamente a la sobirania.
• La flota de l'almirall Cervera, després de romandre assetjada a Santiago, va rebre l'ordre de sortir de port i va ser destrossada pels vaixells estatunidencs.
• Invasió nord-americana de l'illa de Cuba i rendició de l'exèrcit espanyol.